NOTÍCIA : Jocs alternatius

Els jocs alternatius varen sorgir de la necessitat de canviar el tipus de joc que es feia a l’hora del pati i que bàsicament estava basat en la pilota (futbol, principalment). Ja portem dos anys amb aquesta nova experiència i ha anat molt bé, ara els nens ja ens ho demanen. 

Cada any anem canviat els jocs que es portant a terme  a l’hora del pati. S’hi juga cada dilluns i consisteixen en la pràctica de sis jocs diferents, un per cada curs, en zones adaptades per a cada activitat. Un cop cada curs ha jugat durant dues setmanes seguides al mateix joc, aquest es rota al curs anterior. D’aquesta manera, almenys un dia tots els alumnes de primària juguen a jocs que no solen ser els habituals i participen tota la classe junta de la mateixa activitat a l’hora del pati. 

Aquest any els jocs escollits han sigut el tenis taula, les bitlles catalanes, els  plats voladors, les baldufes i la corda i les gomes de saltar.

Neus Vallory Catà

 

Els jocs tradicionals                                                      

 

A la nostra escola hi ha on projecte engegat que ha donat molt bon resultat. Es tracta d'una unitat didàctica que els nens de 6è fan a educació física "Jocs tradicionals". Així, fent recerca, preguntant als avis, avies, pares i mares, cada any els nens/es de 6è fan un recull de jocs diversos que en moltes ocasions s'han deixat de jugar als patis de les escoles. 

Aquesta unitat didàctica es fa durant el primer trimestre del curs i al llarg dels dos trimestres següents, els alumnes de 6è, fan de dinamitzadors del pati un dia a la setmana i van ensenyant jocs diversos als nens i nenes que vulguin participar.

D'aquesta manera s'han recuperat cançons i jocs oblidats i cada any s'aconsegueix que els jocs a l'hora del pati siguin més diversos.

Noemí Ruiz Oña

 

NOTÍCIA: EL RECICLATGE

El reciclatge és l'acció i el reprocésde parts o elements d'un article, tecnologia o aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser reutilitzat.
El reciclatge comença quan les persones separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors.

Trobem cinc tipus de contenidors de reciclatge, els quals tenen diferents colors:
- Contenidor groc: en aquest contenidor s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els envasos de plàstic i llaunes.

- Contenidor blau: en aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartró. Com també diaris, revistes, papers d'embolicar, propaganda,etc.

- Contenidor verd clar: en aquest contenidor es diposita el vidre.

- Contenidor marró: en aquest contenidor es diposita restes de menjar, taps de suro, el marró del café, paper de cuina,...

- Contenidors de piles i fluorescents: s'hi dipositen aquests productes perquè no es poden llençar a cap altre contenidor.

Recycling in schools

Involving teachers and children in recycling schemes and other activities to improve the environment can be a lot of fun. Educating children about the importance of recycling and the environment provides a path to a greener future. This section concentrates on recycling schemes and suggests recycling activities for the pupils.

Recycling Schemes

There are almost 34,000 schools in the UK and they play a vital role in dealing with waste. Recycling schemes in schools help to improve the environment and can reduce money spent by the school on waste disposal.

Paper Recycling

• Paper is the main form of waste created by schools, making up at least a quarter of all its rubbish.
• Contact your local council and ask them to provide your school with a paper-recycling bin.
• Set up a paper collection scheme for each classroom by making ‘paper only’ boxes for the children and teachers to put used paper in. Make sure they are clearly labelled and placed in an obvious place.
• Involve pupils by allowing them to create posters and bright labels for the recycle bins.
• Brief the teachers about the recycling scheme and hold assemblies to inform the pupils.
• Make sure that the teachers and staff understand the importance of recycling, and this should filter down to the pupils.

Metal Recycling

• Metal recycling schemes are good for schools with vending machines.
• Contact your local council and ask them to provide your school with a recycling bin for cans.
• Place the bins next to the vending machines and make sure they are clearly labelled.
• Make sure that both teachers and pupils understand on the importance of recycling.
• Find out if there is a ‘cash for cans’ program running in your area.
• Buy recycled print cartridges whenever possible.

Composting Scheme

• Contact your local council who may be able to provide a compost bin for your school, in some cases, compost bins are provided free of charge. Your councils recycling officer will be able to advise you further.
• Teachers and children can be involved in making the compost by adding items such as tea bags, coffee granules, fruit and vegetable cuttings from the cafeteria.
• If your school has a garden, then you can add leaves, plant cuttings and grass trimmings to the compost heap.

Educational Activities

There are a number of fun activities for pupils that will educate them about recycling and its importance to the environment. Below are some suggestions of activities that can be carried out in school:

• Role Plays are a good way of allowing children to express their opinions on recycling and encourage debate.
• Word search puzzles allow the pupils to explore the different terms related to recycling.
• Name that symbol is a game where pupils can become familiar with recycling symbols.
• Arts and crafts are an excellent way of recycling materials, and can demonstrate to the pupils that recycling can be fun.
• The magnetism test of aluminium and steel cans can aid in teaching the pupils about different recyclable materials.
• Questionnaires allow the pupils to use their brain to show what they know about recycling.
• Discussions. Hold class discussions that allow pupils to express their opinions on recycling.

Activities For Schools

Have a go at our range of recycling activities.

• Making an Elastic Band Guitar
• Making a Croc-Monster
• Making a Drum
• Making a Shaker
• Finding keywords in our Wordsearch

BÀRBARA RIUDEUBÀS 

El meu poble, Dosrius

El meu poble, DOSRIUS

Dosrius és un poble que es troba a la comarca del Maresme i està al límit amb la comarca del Vallès Oriental. Hi ha gent que l'anomena el "Maresme Aborigen" perquè està envoltada de bosc.
Es troba dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i cada cap de setmana milers de ciclistes i muntanyistes visiten el poble i el Corredor.
El poble està format per 2 urbanitzacions; Canyamars i Can Massuet del Far i a l'estiu podem gaudir de tres festes majors!!
Us convido a passar el cap de setmana al Corredor!

Noemí Ruiz Oña

NOTÍCIA: ESCOLES VERDES

El programa d´Escoles Verdes es va posar en marxa l´any 1998 per educar en la sostenibilitat a la població infantil i juvenil de Catalunya, per sensibilitzar a la població dels problemes ambientals, per promoure la conservació dels valors ambientals i per educar en el respecte al medi ambient.

La millor manera perquè una societat avanci i progressi és educant. Això suposa actuar sobre la gestió del centre, sobre la cultura col.lectiva del centre i sobre el seu currículum.

Es tracta de pensar globalment i actuar localment. Tot i que a curt plaç, pot semblar que els resultats siguin petits, la suma de les petites accions són generadores de grans transformacions. És la revolució dels petits gestos.

                                                                                                        Àngels Nadal

Aquests petits gestos es converteixen en grans quan passen a ser visibles, palpables i comptabilitzables. No ni ha prou d'explicar-ho al alumnes i dir-los que s'ha de fer d'aquella manera, cal que ho puguin comprovar.

Així doncs, a la nostra escola estem intentant objectivitzar totes les actuacions que duem a terme. A tall d'exemple us puc explicar que amb la col·laboració de l'Ajuntament i el Consell Comarcal ens hem adherit al programa desendollat, que consisteix en fer una auditoria de la despesa energètica de l'escola i et fan un proposta per reduir-la. 

D'aquesta manera els alumnes veuen que apagant els llums a l'hora de l'esbarjo, tancant les aixetes, tenint cura de tancar portes, etc... el consum es pot reduir.

Finalment, aquesta reducció en la despesa repercutirà amb actuacions a l'edifici de l'Escola per millorar-ne l'eficiència, i així anar tancant el cercle.

Ja ho deia el Capità Enciam: "els petits canvis són poderosos"

Carles Sadó Casero

LA MEVA COMARCA "LA GARROTXA", EL MEU POBLE BESALÚ

Besalú és un poble de la comarca de la Garrotxa. El seu nom prové del llatí Bisuldunum que vol dir fortalesa entre dos rius, el Fluvià i el Capellades.

A l’època medieval Besalú era un comtat molt important i tenia importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià (antic hospital de pelegrins), la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Avui en dia tots ells es conserven i permeten al visitant poder gaudir-ne.

 

Gemma Vilar

El treball cooperatiu

El treball cooperatiu és un terme usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.

Aquest treball cooperatiu se sosté en dos pressupòsits fonamentals:

a)  Per un costat, l’aprenentatge requereix la participació directa i activa dels estudiants: només aprenem de veritat allò que volem aprendre, i sempre que participem activament del procés d’aprenentatge.

b)   Per un altre costat, la cooperació i l’ajuda mútua possibiliten l’assoliment de cotes més altes en l’aprenentatge, ens permet aprendre més coses i aprendre-les millor.

L’aprenentatge cooperatiu no solament té una repercussió directa en els continguts i en els aprenentatges de les diferents àrees del currículum, també té una incidència en quant a les relacions interpersonals, l’esforç per millorar, l’adaptació psicològica i les competències socials.

M. Àngels Moragas

Amb el treball cooperatiu a les escoles l’objectiu fonamental és millorar el rendiment de l'alumnat, afavorir un millor clima d'aula i potenciar l'autonomia i responsabilitat individual i de grup, tot fent que l'alumne sigui l'autèntic protagonista del seu aprenentatge. Per assegurar aquest objectiu, l'experiència incideix en la manera d'organitzar i agrupar els alumnes a l'aula, en la tipologia d'activitats que s'hi realitzen, la manera de planificar i temporalitzar el treball, i l'avaluació. Es para especial atenció al desenvolupament, mitjançant activitats amb format de joc cooperatiu integrades en les Unitats o temes que es van duent a terme, de les habilitats i actituds necessàries per al treball cooperatiu. L'experiència suposa un canvi en el perfil i els rols del professorat. La valoració global es positiva, i especialment en relació amb els alumnes que presenten més dificultats. El treball cooperatiu es constata com una bona eina per a l'atenció inclusiva a la diversitat dins l'aula ordinària.

MAITE RIBES

NOTÍCIA: LA IMPORTÀCIA DEL CÀLCUL MENTAL

Multitud d'actes quotidians exigeixen posar en marxa la ment per realitzar ràpids càlculs matemàtics. No obstant això, deduir la volta d'una compra, un descompte en un comerç i altres operacions, sovint senzilles, però que a molts els resultarien més còmodes si les realitzessin amb llapis en un paper, són més fàcils de resoldre si s'aprenen i apliquen diferents estratègies i tècniques de càlcul mental. Fomentar aquest exercici entre els estudiants els ajuda a explorar diferents vies per calcular i operar amb els números i afavoreix l'adquisició d'habilitats de concentració i atenció.
Tal com estableixen els currículums oficials, desenvolupar i aplicar estratègies personals de càlcul mental és una de les competències bàsiques que han d'adquirir els alumnes de primària i secundària. L'essencial és que els estudiants comprenguin que hi ha diferents maneres de treballar amb els números i que tan sols han d'escollir el més apropiat per a cada càlcul.

 Javier López

És important que els alumnes comprenguin que no hi ha una única ni bona manera de resoldre un problema. Per tal que els alumnes puguin escollir l'opció més adequada és important un bon treball a l'aula. D'una banda que siguin els propis alumnes els que s'expliquin els seus processos de resolució i d'altra banda deixar treballar en parelles, petits grups... per tal que els alumnes puguin veure diferents maneres de pensar entre iguals. Un altre aspecte que seria molt important treballar a l'aula són situacions que permetin veure als alumnes la funcionalitat del càlcul mental a la vida diària; per exemple a partir de situacions reals que ells visquin, situacions que ens puguin sorgir al dia a dia.

Per concloure, podríem dir que si apliquem aquestes tècniques a l'aula, podrem crear alumnes competents en  càlcul mental i capaços que la seva ment sigui capaç de desenvolupar estratègies de càlcul mental que permetin trobar solucions als seus enigmes diaris.

Laura Campos

NOTÍCIA: CANVIS AL CICLE INICIAL DE LA NOSTRA ESCOLA!!

LA UNIÓ FA LA FORÇA!

En el desè aniversari de la creació de la nostra escola, les mestres del Cicle Inicial i especialistes hem pres una decisió ben important: estrenem metodologia al nostre cicle!

Després de treballar amb llibres de text durant aquests anys, ara que tenim un equip de mestres una mica més estable, hem cregut que treballar per projectes i per racons ens permetrà atendre millor als nostres alumnes. Seguint amb la filosofia del conte "Por cuatro esquinitas de nada", creiem rotundament en la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials a les nostres aules.

Laia Vallhonrat

El nostre centre disposa d'una USEE (Unitat de Suport a l'Educació Especial). 

Les USEE són uns recursos organitzatius d’atenció als alumnes que presenten NEE susceptibles de ser escolaritzats en centres específics amb la finalitat d’afavorir la seva integració en l’entorn ordinari. Aquestes Unitats s’ubiquen en els centres ordinàris d’Educació Infantil i Primària i de Secundària.

Els alumnes que s’escolaritzin en aquestes unitats, si les seves condicions ho permeten, hauran de participar en les activitats programades amb caràcter general per a tots els alumnes del centre. També convé que destinin part del temps a compartir activitats amb el seu grup classe de referència, en activitats prèviament definides i amb agrupaments segons necessitats i possibilitats d’atenció.

Seguint aquesta nova metodologia és ben segur que es podrà atendre millor les necessitats educatives especials del nostre centre. Estaran inclosos en la dinàmica de l'aula ordinària, adaptat sempre a les seves possibilitats. 

Les USEE han demostrat que «els nens amb discapacitats poden escolaritzar-se amb la resta de companys de la seva edat».
El principi de normalització i d’integració en el marc de l’escola inclusiva justifica la creació d’aquestes unitats i l’escolarització d’aquestes alumnes en els centres amb aquestes unitats s’ha de dur a terme a partir d’aquests principis.

Tot i així, encara ens manca molt per assolir un únic sistema educatiu comú que sigui inclusiu per a tothom en les etapes d’educació infantil, primària i secundària.

PERÒ CREIEM EN AQUEST PROJECTE, ENDAVANT!

Jordina Riu.

NOTÍCIA: COMUNITATS D'APRENENTATGE

COMUNITATS D'APRENENTATGE

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l'aula.

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Patricia Flores

Estem parlant d'una característica dels centres participatius, oberts a les comunitats. Tenen unes bases teòriques contrastades i unes pràctiques d'èxit compartit que pretenen:

• Apostar per una igualtat educativa en la societat de la informació
• Proporcionar a totes les persones una educació de qualitat que respongui a les necessitats actuals.
• Proporcionar la capacitat de diàleg i crítica per tal de construir una societat igualitària, intercultural i solidària.
• Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori.

Mercè Domènech

NOTICIA: ELS ALUMNES AMB NEE

ELS ALUMNES AMB NEE

Ens referim amb el terme alumnes NEE a aquells alumnes, que per diferents raons, no estan en condicions d’evolucionar cap a l’autonomia personal i la integració social amb els mitjans que normalment hi ha a l’escola.

És necessari saber  a part del que li passa ( el nom del seu síndrome, o de la seva malatia..), saber quines són exactament les seves necessitas per  fer-li les adaptacions que li donin més oportunitats.

La NEE pot ser temporal, si és el cas d’una enfermentat que li permetrà seguir amb el seu ritme de vida quan aquesta passi, o poden ser permanents, però en qualsevol cas hauria d’mplicar i beneficiar la resta del grup i no anar-hi només dirigida a l’alumne amb NEE.

Beatriz Benítez

El nostre sistema educatiu es regeix pel principi d’escola inclusiva. Els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzen preferentment en els centres educatius ordinaris.

Prèviament a la seva escolarització, es realitza una avaluació inicial de les seves necessitats específiques. Un cop avaluades llurs capacitats i els suports disponibles, si es considera que no poden ser atesos en centres ordinaris, es deriven a centres d’educació especial, és a dir, centres especialitzats en atendre alumnat amb discapacitats que no poden ser atesos en centres ordinaris. 

Els alumnes amb NEE poden fer l’escolarització compartida entre un centre especial i un centre ordinari en funció del que es consideri millor per a l’alumne/a. L’educació compartida implica la coordinació del centre d’educació especial i el centre ordinari.

  

Marisa Travesset Sánchez

NOTICIA- L'ESCRIPTURA ABANS QUE LA LLETRA

 

 Aquí posa, María!!

 

Segons Emilia Ferreiro, psicòloga, escriptora, i pedagoga argentina, diu que l'escriptura és abans de la lletra. Afirma que l'adquisició de la representació escrita del llenguatge ha estat tradicionalment considerada com una adquisició escolar. Investigacions han aportat fets sòlids, on la intenció d'escriure s'inicia abans de l'escolarització.

L'adquisició de la llengua materna és innegablement una adquisició preescolar. Serà el mateix per als inicis de la llengua escrita? Des de fa molt de temps, diversos investigadors, interessats pels orígens de la representació gràfica en el nen, han identificat assajos precoços de producció de traços amb una aparença gràfica heterogènia però diferenciats del dibuix, comentats pel nen en termes tals com "marcar", "són lletres", "són números", "vaig escriure", etc.

Magdalena Yut

Així doncs els nens són capaços d'escriure abans de conèixer les lletra i en molts casos aquests escrits són traduïts pels mateixos nens amb explicacions clares.

 

No és d’estranyar, doncs, que a l’educació infantil quan es treballen per exemple "les notes” hi hagi alumnes que portin a casa un paper amb quatre gargots. Per ells allò no són quatre gargots si no lletres amb un significat concret.

 

És per aquest motiu que els pares n’hem d’estar al corrent i ser conscients de la tasca dels nostres fills i no menysprear la feina del nen pensant que no ha fet res, si no ben al contrari animar-lo i motivar-lo perquè sigui capaç d’explicar per si sol el que representen, per ell, les seves lletres.

 

De mica en mica i segons la seva evolució anirà interioritzant les lletres i cada vegada la seva escriptura serà més clara i més coherent.

 

 

Gemma Vilar



 

NOTICIA ex-repúbliques soviètiques

LES   EXREPÚBLIQUES   SOVIÈTIQUES

Després de la desintegració de l'imperi soviètic, la majoria dels nous països van acordar la constitució d'una Comunitat D'Estats Independents.
Es pretenia que la seva funció fos la de mantenir la coordinació econòmica, política i militar.
Però aquests nous països tenen tendències polítiques molt diferents, i això crea conflictes i tensions degudes als problemes socials, la corrupció, la introducció en les estructures estatales de la mafia rusa....
                                                     Lourdes Lorenzo

Cadascun d'aquests països té la seva pròpia cultura i llengua, però, arran d'aquesta unió es tenen encara alguns lligams culturals entre els països independitzats. Entre altres aspectes ressalten l'ús del rus com a llengua franca. No obstant això, poden citar-se casos extrems: Ucraïna ha adoptat l'ucraïnès com a llengua oficial, Letònia requereix que els seus habitants aprovin un examen en letó per a poder adquirir els drets de la ciutadania de la Unió Europea i en Bielorússia s'usa el rus en gairebé tots els assumptes oficials.

Es sol classificar aquests estats en 5 grups força definits, corresponents a regions teoritzades mitjançant criteris geogràfics, culturals o polítics amb una sèrie de trets comuns, també basada en part per la seva relació històrica amb Rússia.

·                    Estats bàltics:Estònia, Letònia i Lituània.

·                    Àsia central: Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan Uzbekistan

·                    El Caucas: Armènia, Azerbaidjan i Geòrgia

·                    Europa de l'est: Bielorússia. Moldàvia. i Ucraïna.

·                    Rússia: Federació Russa.

Com a curiositat, i en relació a la nostra terra, va ser als estats bàltics on es va realitzar la cadena humana més llarga de més d'un milió i mig de persones al llarg de quasi 600 km que va enllaçar els tres països bàltics..

Ramon Sànchez